«Una historia real basada en petites mentides»
Una reflexió sobre què és la felicitat, acompanyada de música, humor i crítica.
El primer espectacle de La Melancòmica, un cabaret d’alta sensibilitat que toca temes com la LGTBIfòbia i la Salut Mental, amb el propòsit ferm d’actuar com antidepressiu per a totes les espectadores que la visquin, i que sortiran de la sala més feliços del que han entrat.
Les Cireres ens recorden la dolçor de la fruita i escenes de la infància en què les cireres eren arracades perfectes, també el principi de l’estiu marcat per la calor, les festes i l’alegria. Mentre que Les Lentejuelas ens evoquen al glamour del xou retro: els mags de finals de segle passat, les disfresses de ballarina, els vestits de les vedettes i el cabaret en estat pur.
“Per què no et menges una cirera?
Amb el seu sabor dolç segur que se’t passen tots els mals”.
Què diu el nostre públic?
CIRERES, mes que un cabaret, és en realitat un ‘one woman show’ de Mireia Casado, qui s’acompanya de dos estupendos actors que ajuden a desenvolupar una trama personal carregada cançons de musical, màgia i humor. Una proposta original i que reinvindica un gènere de petit format que per desgràcia ha anat perdent volada. Em van fer passar una molt bona estona!
Sincerament em va agradar molt, així que la recomano a tothom qui vulgui anar a gaudir d’una bona estona al teatre i reflexionar sobre temes que ens toquen a tots! Bravo!
Laura
en sinceridad
Un musical proper, sensible i que et porta per una muntanya russa d’emocions. La interpretació dels actors és brillant, sobretot en les cançons, les adaptacions musicals són genials i molt ben trobades. Molt recomanable!!
Musicalitat
Si os gusta el cabaret, el show, el humor cercano, todo mezclado con un poco de interacción con el público (siempre con mucho cariño y de una manera muy original), aquí tenéis un espectáculo que tenéis que ver. Un trabajo de todo el equipo que hace que salga motivado. Yo quería comerme el mundo entero 🙂
motivació
A estones còmica i estones trista, una obra amb un gran sentit del ritme i uns joves actors als que valdrà la pena seguir la pista. Com els bons cabarets, ‘Cireres’ sap jugar les cartes de l’erotisme, l’humor, la música i la crítica social sense temps per sortir de l’espectacle. Recomenable!
Dani
Erotisme
Cabaret 100%. Un espectáculo personalísimo que apela a lo más profundo del ser para arrastrarte a una montaña rusa de emociones entre risas y lágrimas. De esas obras que te remueven algo y te tocan el alma.
Rubén Carrasco Picazo
la màscara
Una proposta molt interessant. Fresca, original, actual i, sobretot, molt entretinguda. Per als amants del teatre i el cabaret. M’ho vaig passar super bé!
Cuando dicen que las crisis traen nuevas mentes que las azoten se refieren a Cireres. Es un viaje lleno de matices, orquestado por talentos jovenes y valientes que merecen ser vistos. Así que levántate y vente porque no te vas a arrepentir.
Lara Santiago
públics
Captivadora! És impossible que no et remogui totes les emocions alhora que no pares de riure. Amb un toc proper i informal, aconsegueix ser de les que val la pena veure; d’aquelles que quan surts t’han canviar una mica i tot.
Marta
postfunció
Una obra bonica en tots els sentits. Els actors són espectaculars, la música preciosa i els balls molt ben fets. És un espectacle que no et deixa indiferent, tens ganes de saltar, ballar amb ells, cantar, riure i plorar. Un espectacle ben complet i que disfrutes des del minut 0! RECOMANADÍSSIM!
Txell
bon gust
MOLT MÉS QUE UN CABARET:
Aquest espectacle va ser l’espai on Mireia Casado va estrenar la cançó-denúncia La Veritat de La Martina, la qual ha sigut reproduïda per televisió i va formar part posteriorment del documental El Sostre Groc d’Isabel Coixet. Avui dia s’utilitza en aules d’arreu de Catalunya per parlar de l’abús a menors i aprendre a detectar-lo.
El dia de la seva estrena, abans dels articles del diari l’ARA, va causar una gran agitació a la ciutat de Lleida ja que per primera vegada se li va posar nom als abusadors de l’Aula Municipal de Teatre de Lleida i se’ls va assenyalar públicament: Antonio Gòmez i Rubén Escartín.
compta amb el suport de:
